Els grups de consum ecològic i crític esdevenen actualment una de les alternatives més interessants i constructives al model agroalimentari industrial imperant. No només perquè, d’una forma autogestionada, les unitat familiars que els integren accedeixen a productes ecològics o socialment responsables (com d’economia social o comerç just) a bon preu, sinó perquè es coneix directament als productors i s’escurça la distància entre aquests i el camp i els consumidors.
A més, aquests grups, actuen com a plataforma de defensa de l’agroecologia, de sensibilització i conscienciació ciutadana de cara a un consum socialment responsable.

L’organització

La iniciativa es pot liderar des d’un grup d’afinitat, des d’una persona o des d’una entitat. Posteriorment, i un cop consolidat el funcionament, s’amplia generalment fins a un nombre màxim predeterminat d’unitats que garanteixi un cert volum de comandes però al mateix temps sigui gestionable.
Es funciona de manera assembleària, per comissions (Rebuda i distribució, Gestió, Productors…) o per tasques individuals.
Pot tenir personalitat jurídica (associació, cooperativa de consum sense afany de lucre…) o ser un grup informal. Trobareu informació per crear una associació aquí.

La gestió

El Grup de Consum fa una compra conjunta d’aliments ecològics directament als productors o a petits distribuïdors i, un cop rebuts els productes, els redistribueix entre les unitats integrants del grup.
Els recursos que podrem menester són:

• Un espai per rebre els productes, fer repartiment i si de cas desar les caixes de les unitats familiars.
• Un ordinador per a la gestió de les comandes i els pagaments.
• Unes caixes grans per ficar les comandes de cada família.
• Prestatges per als productes de rebost o posar les capses preparades.
• Un espai refrigerat si hi no volem trencar la cadena del fred.
• Una balança si demanem productes a doll i els hem de repartir entre les unitts.

Per a cada un del tipus de productes haurem de buscar un productor o proveïdor. Haurem de decidir si només ens proveïm de productes frescos o si també volem productes de llarga conservació i elaborats (comerç just, conserves, pasta, etc.). En aquest segon cas, podem fer comandes puntuals i repartir tot el que hem demanat, o disposar de rebost.
Els productes frescos que poden tenir poden ser:

• Verdura i fruita.
• Pa i farina (li podem demanar a un forn del barri o poble si ens el volen fer).
• Lactis (llet, iogurt, formatge fresc i flams).
• Ous i carn (pollastre, vedella i xai).

Els productes elaborats poden ser:

• Menjar: conserves, confitures, embotits, pasta, cereals, cafè…
• Neteja del cos i cosmètica natural.
• Neteja de la llar.

El funcionament setmanal

Haurem de seleccionar un dia i una hora setmanal per a la recollida conjunta de les comandes.
Es demana per avançat (cada setmana o mes). Un cop sumada tota la comanda, amb antelació l’enviarem als productors perquè la preparin i ens la portin el dia de recollida.
La comanda es pot fer:

• Al local en paper o ordinador (demana molta feina).
• Per correu electrònic.
• Mitjançant documents compartits per internet (fulls de càlcul o formularis).
• Amb webs programades per gestionar el grup (mirar l’apartat d’informàtica)

El treball per tasques o en comissions facilitarà una bona organització. Almenys n’hi haurà d’haver persones encarregades de:

1. Distribució: dos o tres persones hauran d’anar abans per posar tots els productes en la caixa de cada família.
2. Gestió econòmica: fer els cobraments de les famílies i el pagament als proveïdors.
3. Comandes: recollir les comandes de les famílies i trametre-les als productors.

També pot ser interessant que hi hagi un grup que promogui activitats de sensibilització.

Comandes flexibles o cistelles?

Els interessos de consumidors i de productors sovint són diferents. Els primers volen adquirir varietat de productes en la quantitat i freqüència que els sigui més còmode. En canvi, la pagesia i els ramaders voldrien una compra assegurada, constant i del que tenen al camp o a la granja.
Es pot optar per fer comandes obertes i lliures, o plantejar un funcionament que li faciliti les coses als productors, com ara:

La cistella bàsica	La pagesia la prepara en base al que té al camp procurant que sigui variada. Aquest funcionament li facilita la planificació i la sortida dels seus productes.
La compra compromesa	Les famílies del grup es comprometen a un consum mínim (2, 3 o 4 setmanes per mes).
El vincle a l’estiu	És quan més produeix el camp i deixar de consumir és un problema. Es pot tenir un compromís de consum o de pagament (els productes es paguen tot i no demanar-los, i la pagesia dur la producció comprada a un menjador social).

Finalment, es poden combinar les dues opcions: comprometre’s a un consum mínim de cistelles tancades i complementar les comandes amb productes a granel.

Com seleccionar el producte i qui el proveeix?

Els grups de consum donen molta importància a com se seleccionen els productes frescos i de rebost que distribueixen. Alguns dels criteris que tenen en compte són:

	Es valora	Dissuadeix
Producció ecològica	Ecològic amb o sense segell, o en transició (any 0)	Convencional
Distància	Curta (dels rodals o de la comarca)	Llarga
Presentació	Envàs reutilitzable o reciclable fàcilment	D’un sol ús o de material contaminant
Organització	Cooperativa, associació, producció familiar o empresa social	Gran empresa o transnacional
Intermediaris	Accés directe als productors	Intermediaris grans
Compromís amb qui produeix	Es produeix i, a més, es lluita per l’agroecologia	Només és un negoci que reprodueix esquemes capitalistes (exportació, grans produccions, etc.)

Altres activitats?

Existeixen coordinadores de grups de consum ecològic i de qui en produeix. A més, es poden establir relacions amb altres de la pròpia població o comarca per coordinar les comandes que es facin als productors i organitzar activitats de conscienciació i sensibilització, com ara:

• Xerrades i tallers (agroecologia, horta domèstica, cuina ecològica, conserva, sabó, etc.).
• Sopars tertúlia amb tast de productes ecològics.
• Exposicions (cartells de contrapublicitat que denuncien el consumisme, la realitat del camp a països del Sud…).
• Mercat de regal i intercanvi.

[Basat en http://ecomenjadors.org fet per EdPAC per a Entrepobles]